Aquest any, més que mai, és necessari un període de desconnexió. Tot i les bones intencions del Departament, ens trobem altre cop enfront un mur de frontó que suposa un ofec permanent per a totes les residències que intentem fer la nostra feina de la manera més professional possible.
A més, aquest mes de juliol es va publicar el nou conveni col.lectiu de manera definitiva al BOE, amb el qual les empreses tenim la obligació de fer totes les pujades salarials; en canvi, a dia d’avui, tot i que els pressupostos van ser aprovats el passat mes de març i que el dia 1 de juny es va signar un acord entre entitats, sindicats i Departament, encara no tenim les tarifes actualitzades de l’any 2023, amb el perjudici que això suposa.
Per afegir més llenya al foc, les noticies que apareixen als mitjans són cada vegada pitjors per als interessos del nostre sector: només s'escriuen articles per denunciar males praxis d’algunes residències, però, hores d’ara, encara esperem articles que parlin de la feina que fem la gran majoria de residències. Gràcies a les hores de dedicació i al tracte proper i familiar que imperen en la gran majoria dels centres, ens permet atendre els nostres usuaris com si fossin un més de la família.
Han quedat lluny aquells aplaudiments i aquell escalf que rebíem de la societat per la feina i les condicions materials que vam haver de suportar durant l’època de la pandèmia. Ara totes les residències, a ulls de la gent de carrer, som màquines de fer bitllets que no atenem de manera digne als nostres usuaris. A messura que passa el temps, es fa més imperiosa la necessitat d’una unitat d’acció real entre entitats i patronals que desenvolupen aquesta activitat empresarial que ens permeti aconseguir una millora de condicions que, al cap i a la fi, repercuteixi en les persones que en són mereixedores: els nostres usuaris!
¡Que tingueu molt bones vacances!
